La industrialització de Catalunya es va fer amb energia hidràulica i energia tèrmica tot cremant llenya, carbonitzant-la o gasificant-la. Aquestes energies es van transformar a calor, electricitat o energia mecànica. A partir de la II Guerra mundial, el petroli, el gas i l’energia nuclear van anar ocupant el mercat energètic dominat per grans empreses que han anat comprant les petites o les anat traient del mercat i provocant un canvi en el clima i la contaminació atmosfèrica, fins arribar a uns límits massa perjudicadors. Les grans empreses energètiques convencionals s’han convençut que no poden fer el de sempre, i s’han anat introduint en les energies renovables i en les batejades amb colors i, per no malmetre la natura, generar l’electricitat fora de Catalunya.

A càrrec de Joaquim Corominas Viñas, Doctor Enginyer Industrial. President i organitzador de l’Associació Congrés d’Energia de Catalunya. Membre de la Junta de la Societat Catalana de Tecnologia. 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *